UNA ALTRA MARATÓ PER SOTA DE  
TRES HORES, ARA A VALÈNCIA   










  

  Un any després de córrer la marató de València com a preparació per a la Copa del món de 100 quilòmetres vaig decidir repetir, però aqueta vegada disposat a córrer ràpid i, si podia ser, millorar la meva marca en marató, que era de 2:56:06. Vaig aconseguir una de les dues coses perquè vaig baixar de tres hores però no vaig fer marca.

   El test fet a la mitja marató de Granollers, amb 1:22:07 em donava certes garanties, i vam afrontar la marató valenciana amb el meu amic Joan Mas, disposats a arriscar i mirar d’esgarrapar alguns segons a les nostres marques. La primera part, com que anàvem frescos, va ser fàcil controlar el ritme, i vam passar el km 10 en 41:25, just el pas previst. La cosa va continuar més o menys bé fins al pas per la mitja, que vam fer en 1:28:00. Estava clar que havíem de fer la segona meitat al mateix ritme, o una mica més ràpid, per poder rebaixar la meva millor marca...

   Abans d’arribar al km 23 ja vaig veure que seria molt complicat. Vaig començar a tenir ganes d’anar al lavabo i em vaig posar nerviós. La marca venia d’un segon i estava clar que si m’aturava ja no hi hauria res a fer. Vaig aguantar, doncs, uns quants quilòmetres, fins que ja no vaig poder més. Vam passar per davant d’una benzinera i vaig veure la porta del lavabo oberta. Ens acabaven de donar esponges i en tenia una a la mà. Ho vaig veure clar. Li vaig dir al Joan que no s’aturés i vaig córrer cap al lavabo. No vaig perdre gaire temps, però en reprendre la marxa vaig fer números i vaig ser conscient que era impossible fer marca. No vaig voler augmentar el ritme per atrapar el Joan perquè era massa perillós. Vaig preferir passar al pla B i assegurar una nova marató per sota de les tres hores.

   Vaig fer la resta de la cursa tot sol, sense tornar a veure el Joan. Al pas pel km 30 portava dues hores i 6 minuts. No em podia adormir. Al final vaig haver de serrar les dents. En l’últim quilòmetre em va atrapar l’amic Pere Capdevila i em vaig enganxar a ell. Vam arribar a la pista d’atletisme amb el tartan de color blau i vaig veure el Joan que creuava la línia d’arribada. Uns metres més i l’hauria atrapat. La meva marca va ser de 2:59:03. Acabava de baixar de tres hores per cinquena vegada a la meva vida, en la meva divuitena marató.