UNA MARATÓ DE PRIMAVERA  
A PRAGA 











  

 

En el meu desig de continuar coneixent noves maratons, la primavera del 2001 vaig optar per anar a Praga. Venia de fer tres hores i 18 minuts dos mesos abans a Barcelona i em conformava a baixar de les tres hores i mitja. M’esperava l’aturada estival, abans de començar a preparar les maratons de tardor i hivern.

   Situada a la vora del riu Moldava, Praga, que té més d’un milió d’habitants, és coneguda com La ciutat de les cent torres, La ciutat daurada, La mare de totes les ciutats, i també com El cor d’Europa. Des del 1992, el centre històric de la ciutat és considerat patrimoni de la humanitat per la UNESCO i els barris de Staré Město, Malá Strana i Hradčany reuneixen palaus de gran valor artístic de diversos estils arquitectònics.

   La sortida de la marató és a la plaça de la ciutat vella, de nom Staroměstské Náměstí, i de seguida els corredors travessen per primer cop el riu Moldava, a través del pont Čechův, però en el quilòmetre dos i mig ja tornen al centre pel pont més famós de la ciutat, el pont de Carles, de nom Karlův en txec. Probablement és el moment més emblemàtic de la marató, el que tothom es voldrà emportar de record.

   El riu Moldava és el gran protagonista del circuit. Un tercer pont, el Mánesův, serveix per tornar a la riba oest, i aleshores comença un llarg recorregut a la vora del riu per l’avinguda Nábřeží Edvarda Beneše. Després de set quilòmetres i mig de marató es travessa el quart pont, el Libeňský, i es torna cap a la sortida. Aquí el circuit s’allunya del centre, sempre per la riba est del riu, fins que arriba al punt més al sud, un cop superada la mitja marató. S’inicia el camí de retorn cap al centre fins passar novament pel pont Mánesův i es repeteix el recorregut per la riba oest i el retorn pel pont Libeňský fins a l’arribada, a l’emblemàtica plaça de la ciutat vella.

   Vaig fer una cursa molt regular, controlant, simplement, no sobrepassar els cinc minuts per quilòmetre. Així, el km 10 el vaig passar en 49:20, el 15 en 1:14:35 i la mitja marató en 1:44:36. Si seguia al mateix ritme, doncs, faria 3:29, però vaig acabar molt bé i l’eufòria em va fer esgarrapar algun segon. La marca final va ser de 3:28:08 i vaig acabar en la posició 668 d’un total de 2.625 classificats.

   No he repetit la marató de Praga però no pas perquè no m’agradés sinó per les circumstàncies. En guardo un bon record i la tinc com una de les importants d’Europa. El fet que sigui pel maig ofereix una bona opció d’acabar la temporada, i també és una bona alternativa per als corredors que, per lesió o endarreriment en la forma, no han pogut estar a punt per la marató de Barcelona o alguna de les de l’abril, el mes maratonià per excel·lència. Suposo que tard o d’hora hi tornaré.